tag:blogger.com,1999:blog-622648834448779650.post5608639761444287157..comments2008-10-09T18:38:25.618+01:00c1elqvhttp://www.blogger.com/profile/15399005585761063901c1elqv@gmail.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-622648834448779650.post-58421059789256171332008-10-07T19:37:00.000+01:002008-10-07T19:37:00.000+01:00No fa molt, una persona que pertany a una raça històricament marginada al nostre país, em va comentar que, tot i que ara podia viure com la major part de les persones (en una casa, treballant, i tot això...), en una altra època no va ser així. I denunciava el fet que molta gent que té diners i possibilitats d'ajudar no ho feia o si ho feia ho feia fora d'Espanya (com per exemple Àfrica).<BR/><BR/>Em va insistir molt en el fet que si volia ajudar, ho fera al costat de casa, que al costat de casa hi havia molta gent que ho necessitava i que amb ben poc podia ajudar-los. Em digué que la gent que donava molts diners per ajudar en països estrangers, en el fons només volia penjar-se la medalleta, que donar molts diners no implicava ajudar (entre d'altres coses perquè la major part dels diners no hi arribava) i que la millor manera d'ajudar era implicar-se personalment, i millor si ho féiem amb la gent que trobem cada dia al carrer quan anem a treballar o a estudiar, al nostre veí...<BR/><BR/>Esta declaració em va impactar prou, em va impactar molt que una persona de tan baix nivell cultural tinguera tan clares coses tan importants. Va ser com obrir una caixa molt lletja i trobar un tresor a dins que mai no hagueres imaginat.<BR/><BR/>T'assegure que este testimoni em va arribar on m'havia d'arribar.<BR/><BR/>Deia: "Si de veres vols ajudar, pots fer-ho simplement regalant unes botes que ja no vols a aquell que hi ha baix de ta casa demanant almoina. De vegades estes coses són molt més importants del que penses."Teresahttp://www.blogger.com/profile/17781072752838566075noreply@blogger.com